Durant la primera dècada del segle XX fou vicepresident del Barcelona Lawn-Tennis Club, precedent del Reial Club de Tennis de Barcelona (RCTB). Era propietari dels terrenys on s’instal·laren les pistes del RCTB, primer, i del Club de Tennis Barcino, després. Presidí la Federació Catalana de Tennis (1909-14). Fou secretari del Reial Club Marítim de Barcelona i, entre el febrer i el juny del 1920, en fou president.