A 19 anys disputà diverses proves de regularitat i de velocitat a Mont-Ventoux, a Pau i a la Costa de Gravels, on guanyà en la seva categoria pilotant una Terrot de 350 cc. Abandonà les competicions per a dedicar-se a la boxa, esport en què fou campió universitari en pes ploma (1926). L’any 1934 introduí a l’Estat espanyol l’assegurança de defensa jurídica del conductor, i fundà la Companyia C.A.P. Massè. Formà part de la junta directiva de la Penya Motorista Barcelona i en fou vicepresident (1948-72). L’any 1955 organitzà les 24 Hores de Montjuïc i fou nomenat director de la cursa durant vint-i-sis anys. La cursa esdevingué internacional, i finalment puntuable per al Campionat del Món de resistència. En l’àmbit de l’automobilisme, fou cap de boxs dels grans premis Penya Rhin de Fórmula 1. Confeccionà la Cartilla Escolar de Circulación editada pel RACC i pel Ministeri d’Educació. Rebé la medalla al mèrit de l’assegurança (1934).