Format al CE Noia, el 1955 fitxà pel RCD Espanyol. Aquell mateix any debutà com a internacional absolut i guanyà el Campionat del Món i d’Europa amb la selecció espanyola. Jugà onze temporades consecutives amb l’Espanyol, i guanyà cinc Campionats d’Espanya (1955, 1956, 1957, 1961, 1962) i quatre de Catalunya (1955, 1956, 1958, 1961). I amb la selecció conquerí dos Mundials més (1964, 1966), un altre Campionat d’Europa (1957) i quatre Copes de les Nacions de Montreux (1957, 1959, 1960, 1964). El 1966 tornà al Noia, en el qual jugà set temporades més fins que es retirà, essent jugador entrenador, després d’haver portat l’equip a dos subcampionats de Lliga (1970, 1971) i un de Copa (1971). Com a tècnic, dirigí el Noia i el CP Vilanova abans d’ésser nomenat seleccionador espanyol júnior i absolut. Amb la selecció júnior guanyà tres campionats europeus (1978, 1979, 1981), i amb l’absoluta conquerí un Campionat del Món (1980) i tres d’Europa (1979, 1981, 1983). El 1984 deixà el càrrec després del Mundial.