Al març del 1940 fou nomenat president del Futbol Club Barcelona per decisió del règim franquista sense haver tingut cap relació amb el club. Malgrat tot, s’envoltà de directius barcelonistes de tota la vida. Sota el seu mandat, el club guanyà la Copa (1942), i al cap d’uns quants dies eludí el descens, en la promoció. Tot i presentar la dimissió al juliol d’aquell any, aquesta no fou acceptada per les autoritats estatals i un mes després tornà a la presidència fins a l’agost del 1943, quan tornà a dimitir després de l’11-1 encaixat al camp del Madrid. Durant la seva etapa s’ampliaren les graderies del camp de les Corts, s’hi construí una pista de bàsquet i s’hi crearen seccions d’handbol, ciclisme i beisbol.