En tennis fou set vegades campió de Catalunya individual (1904-10) i sis de dobles, amb J. de Urruela (1906) i J.M. Sagnier (1908, 1910, 1911, 1913, 1914) i subcampió d’Espanya (1911). És considerat el millor jugador de la primera època del tennis català i el principal impulsor d’aquest esport a Catalunya. Participà en la fundació del Reial Club de Tennis Barcelona-1899 i en fou el primer president (1899-1904). Formà part de la directiva de l’Associació de Lawn Tennis de Barcelona i de Catalunya (precedents de la Federació Catalana de Tennis) durant més de trenta anys, i impulsà la creació de l’Associació de Lawn Tennis d’Espanya (precedent de la Reial Federació Espanyola de Tennis) el 1909. L’any 1903 impulsà la celebració del Primer Concurs Internacional de Lawn-Tennis de Barcelona. També participà en la fundació del Futbol Club Barcelona i en fou jugador les dues primeres temporades (1899-1901), malgrat que jugà molt poc (6 partits). Fou nomenat soci d’honor del Barça i formà part de la junta directiva (1900). També practicà i fou un dels impulsors a Catalunya del golf i l’automobilisme. Juntament amb el seu germà Arthur, des de l’empresa naviliera familiar importaren el primer material esportiu a Catalunya, i posteriorment obriren una botiga d’esports.