Homes i dones en cadira de rodes, amputats o amb paràlisi cerebral lleu, competeixen en l’especialitat de floret, sabre o espasa, tant de manera individual com per equips, a partir d’un reglament internacional, les normes del qual no difereixen de les de l’esgrima convencional, tret dels aspectes relatius a la distància que hi ha entre els tiradors. La cadira de rodes dels competidors es troba fixada al terra mitjançant unes guies que no impedeixen el moviment del cos, per tal de proporcionar major mobilitat als braços. Per a compensar la falta de mobilitat, els tiradors arriben a desenvolupar una altíssim nivell de tècnica de mà. Davant la necessitat d’agrupar els esportistes d’acord amb la seva capacitat per a la pràctica de l’esgrima, les federacions internacionals classifiquen els tiradors en funció de les patologies mèdiques que presenten i de les seves capacitats físiques. Aquest esport forma part del programa dels Jocs Paralímpics des del 1960. A Catalunya, pionera dins l’Estat espanyol, es practica des de l’any 1990. Els tiradors catalans han constituït la base de l’equip estatal durant molts anys i han aconseguit excel·lents resultats, com ara la medalla de bronze de Daniel Lamata als Jocs Paralímpics de Sidney (2000). La Federació Catalana d’Esports de Persones amb Discapacitat Física i la Federació Esportiva Catalana de Paralítics Cerebrals, organitzen regularment campionats territorials i Campionats de Catalunya de les diferents especialitats. Actualment, només el Club d’Esgrima Sala d’Armes Montjuïc disposa d’una secció d’esgrima en cadira de rodes.
Esgrima
En l’esgrima en cadira de rodes la cadira es troba fixada al terra
Arxiu Club d’Esgrima SAM