Les faltes i els errors es penalitzen i poden arribar, fins i tot, a la desqualificació. L’eslàlom s’encarrega de crear problemes de manera artificial: girs, canvis de direcció, rampes, etc., que exigeixen a l’esportista coordinació, tècnica i rapidesa. Es divideix en nou categories diferents en funció del grau de discapacitat dels esportistes: quatre categories que diferencien l’especialitat masculina de la femenina i que utilitzen cadira de rodes manual (D2, D3, D4 i D5), i una última categoria mixta (D1) que agrupa els esportistes amb un nivell de discapacitat més gran que es desplacen en cadira de rodes elèctrica. El desenvolupament de la prova té lloc sobre una superfície dura i llisa d’unes dimensions mínimes de 20 m × 40 m, i els esportistes estan obligats a utilitzar casc, així com una cadira que s’ajusti al reglament. Existeixen tres tipus de proves diferents: la prova cronometrada, que comptabilitza el millor temps; la prova d’eliminació individual, en la qual se situen dos circuits idèntics en paral·lel i guanya l’esportista que arriba primer a la meta, i la prova d’eliminació per equips, també en cicuits en paral·lel però mitjançant un sistema de relleus entre quatre jugadors d’un mateix equip. A Catalunya l’organització d’aquest esport correspon a la Federació Esportiva Catalana de Paralítics Cerebrals, que organitza concentracions de tecnificació, jornades de Lliga, Campionats de Catalunya i Campionats d’Espanya. Els clubs que més destaquen en la pràctica d’aquest esport són el Club Esportiu Esbonat i Amistat de Barcelona, l’Associació de Rehabilitació del Minusvàlid i el Club Esportiu Llars de l’Amistat Chesire.
Esport general
L’eslàlom en cadira de rodes és un esport d’habilitat per a esportistes amb lesions cerebrals
Xavi Díaz