Existeixen dues modalitats principals: l’esquí alpí, que inclou proves de descens, eslàlom, eslàlom gegant i supergegant, i l’esquí nòrdic, que només contempla curses d’esquí de fons sobre diferents distàncies. En competició, es distingeixen tres tipus d’esquí adaptat en funció de la discapacitat dels esportistes.
Els esquiadors amb paràlisi cerebral i els discapacitats motrius o visuals practiquen l’anomenat esquí paralímpic. Aquests esportistes competeixen en tres categories –discapacitats visuals, dempeus i en cadira– subdividides, al seu torn, en diferents classes segons el grau de discapacitat dels esquiadors. Els esportistes cecs competeixen acompanyats de guies que els dirigeixen per la pista. Els esportistes amb amputació d’una de les cames utilitzen un esquí individual i crosses per a esquiar, o pròtesis ortopèdiques, i els amputats de les dues cames, els esquiadors amb paràlisi cerebral i els lesionats medul·lars utilitzen un sit-ski (cadira d’esquí). Finalment, els esquiadors amb amputacions als membres superiors esquien sense bastons. La Federació Catalana d’Esports de Persones amb Discapacitat Física, la Federació Esportiva Catalana de Paralítics Cerebrals, la Federació Catalana d’Esports per a Cecs i la Fundació ONCE s’encarreguen d’organitzar i gestionar les diferents competicions celebrades a Catalunya. També organitzen cursos de formació per a tècnics, voluntaris i guies. Els esquiadors catalans sempre han format una gran part de la selecció espanyola, destacant-ne Magda Amo, Manuel Buendía i Eric Villalón, entre d’altres, guanyadors de diferents medalles en els Jocs Paralímpics.
L’esquí per a persones amb discapacitat intel·lectual presenta modificacions reglamentàries segons el nivell de discapacitat dels practicants. Pel que fa a l’esquí alpí, les proves –descens, eslàlom i eslàlom gegant– s’organitzen en tres nivells: avançat, intermedi i principiant. També es realitzen proves de lliscament de 100 m, 50 m, 15 m i 10 m caminant per als esportistes amb un nivell d’habilitat inferior. Pel que fa a l’esquí nòrdic, es disputen curses de 10 km, 7,5 km, 5 km, 3 km i 1 km, de 500 m, de relleus 4 × 1 km, la cursa unificada d’1 km i, per als esportistes amb un nivell d’habilitat inferior, curses de 100 m, 50 m, 25 m i 10 m. A Catalunya, la Federació Catalana d’Esports per a Disminuïts Psíquics (ACELL) regula les competicions i altres activitats no competitives relacionades amb l’esquí, com ara estades de formació per als esportistes.
Els esquiadors amb discapacitats auditives no poden competir als Jocs Paralímpics perquè la pèrdua d’audició no afecta el seu rendiment de la mateixa manera que ho fa una discapacitat física o visual. Per això, s’organitzen els Jocs Olímpics per a Sords o Sordolimpíades, en els quals gairebé no hi ha modificacions reglamentàries, només petites adaptacions pel que fa a la comunicació. A Catalunya, s’encarrega d’organitzar les competicions d’esquí la Federació Esportiva de Sords de Catalunya, que també organitza el Campionat Esportiu de Sords de Catalunya.