Situat a la muntanya de Montjuïc, porta el nom de l’atleta olímpic Joan Serrahima Bofill. Es bastí on antigament es trobava la pedrera de Safont, prop del barri del Polvorí. L’obra comportà molts problemes a causa de la poca resistència d’uns terrenys que també s’havien destinat a abocador d’escombraries. Finalment, s’inaugurà el 1969 amb un primer paviment de terra batuda provinent de Begues que li donava un color vermellós més característic de les pistes de tennis. L’equipament fou sotmès a una primera remodelació el 1983, any que se substituí el paviment inicial per material sintètic i es construïren dues grades a les corbes de la pista. L’any 1998 es reformà l’interior dels vestidors i el 2010, amb motiu del Campionat d’Europa celebrat a Barcelona, es remodelà totalment la grada principal, els serveis de vestidors i altres espais tècnics. La pista té 400 m de corda i vuit carrers. Ha estat l’escenari del míting internacional Ciutat de Barcelona (1982-89), dels Campionats Iberoamericans (1983), de la Westathletic (1986), dels Campionats d’Espanya absoluts (1979, 1981, 1984, 1987) i de més d’una quinzena d’edicions del Campionat de Catalunya. La gestió de la instal·lació és a càrrec de l’Agrupació Atlètica Catalunya i s’usa per a la pràctica de l’atletisme tant en el vessant competitiu com en el lúdic i popular. També l’utilitzen centres educatius i persones amb alguna discapacitat. A més, hi juguen els partits de futbol americà els Barcelona Uroloki, els Barcelona Búfals i els Pioners de l’Hospitalet, i s’hi practica l’ultimate.