Membre de la Societat Esportiva Pompeia, compaginà la competició en diverses proves de llançaments, salts i curses. Pujà al podi en set ocasions durant el Campionat de Catalunya del 1917, en el qual guanyà la prova de salt de longitud sense impuls. Fou campió d’Espanya de triple salt (1919) amb una marca d’11,72 m, que suposava el rècord de Catalunya. També establí el rècord català en salt d’alçada amb 1,60 m (1916) i l’espanyol en llançament de javelina amb 39,75 m (1917) i en 110 m tanques amb 18,9 s (1919). Exercí tasques directives com a integrant del comitè d’atletisme del RCD Espanyol.