Fou un dels pioners i impulsors dels escacs a Catalunya i Espanya al principi del segle XX. Creà la primera columna escaquista d’Espanya a Las Noticias (1909). Fou campió de Catalunya (1921), i el primer president de la Federació Catalana d’Escacs (1925) i de la Societat Espanyola de Problemistes d’Escacs (1935). També fou àrbitre i organitzador de torneigs, entre els quals destacà el primer torneig telefònic entre Madrid i Barcelona (1929).