El 1976 fitxà per l’Universitari abans de fer el salt a l’Handbol Granollers, equip amb el qual debutà a la divisió d’honor. El 1979 fou traspassat al Futbol Club Barcelona. El seu palmarès en l’equip blaugrana inclou una Copa d’Europa (1991), quatre Recopes d’Europa (1984, 1985, 1986, 1994), vuit Lligues (1980, 1982, 1986, 1988-92) i set Copes del Rei (1983, 1984, 1985, 1988, 1990, 1993, 1994). Amb divuit anys fou el jugador més jove de la selecció espanyola, amb la qual guanyà el mundial B disputat a Barcelona. Competí als Jocs Olímpics de Moscou (1984), Los Angeles (1984) i Seül (1988). Fou 231 vegades internacional i marcà 622 gols. Rebé la medalla d’or al Mèrit Esportiu de la Federació Espanyola d’Handbol i es troba representat a la Galeria de Campions de la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya. Quan deixà l’handbol professional, exercí d’entrenador en equips de formació de Sant Quirze del Vallès.