Des d’aleshores han experimentat múltiples i profundes transformacions organitzatives i formals. Actualment són grups d’entre cinquanta i cent persones, amb una mitjana d’edat jove i que construeixen diferents figures i torres humanes en què es conjuguen diferents posicions. Alguns d’aquests exercicis i piràmides tenen moviment. Solen anar vestits amb camisa i pantaló blanc i cada colla porta un escut i una faixa que els identifica. Les seves actuacions es basen en l’equilibri, la força, la rapidesa d’execució i l’espectacularitat. La seva localització geogràfica és, majoritàriament, al Penedès.
Al primer terç del segle XX, la seva presència a Catalunya es veié afavorida per dos fets: l’expansió del teixit associatiu i la revalorització de l’esport. Palestra i la Federació de Joves Cristians de Catalunya (els fejocistes) són els qui crearen i popularitzaren més els falcons seguint el model txec. A Catalunya, a partir de l’any 1928, a Solivella ja hi havia un grup de joves que feia exercicis gimnàstics com els del Sokol. El primer gran moment d’implantació dels falcons començà l’any 1930 de la mà de Palestra, la qual va organitzar dos aplecs d’atletisme (a Igualada i a Badalona), va crear diferents agrupacions esportives, va establir contactes amb organitzacions similars de Galícia, Euskadi i Europa, i l’any 1932 va participar en la festa federal del Sokol en representació de Catalunya.
Però va ser el moviment fejocista el que va donar més volada als falcons, a partir del model de catolicisme plantejat per Torras i Bages i sota la direcció d’Albert Bonet, que, a través de la gimnàstica, l’esport i l’excursionisme, impulsava una formació integral de la joventut. Així, l’any 1932, nodrint-se de membres del Club Esportiu Catalunya, la Federació va obrir el primer nucli gimnàstic fejocista, i ben aviat en va crear d’altres a Sants, Gràcia, Sant Andreu, Ripoll, Mataró, Girona, Sant Vicenç dels Horts, Manresa, Solivella, Vic, Blanes... Organitzà la seva pròpia agrupació gimnàstica i esportiva, la qual, dos anys després, es va convertir en el Consell Superior dels Falcons a Catalunya. En cinc anys la Federació va arribar a tenir més d’onze mil afiliats, un miler dels quals feien falcons. Això va fer que fossin molt populars arreu i que ja els anys 1934 i 1935 les seves figures fossin imitades per grups excursionistes i de joves, entre els quals hi havia els membres del Centre Excursionista Vilafranquí, els Minyons de Muntanya de Vilafranca del Penedès, els Minyons de Muntanya de Sant Sadurní d’Anoia i un grup de joves de Llorenç del Penedès.
Després de la Guerra Civil, les activitats de la Federació de Joves Cristians de Catalunya foren prohibides i els seus arxius cremats. Tanmateix, els Falcons de Sant Vicenç dels Horts reiniciaren la seva activitat a l’empara del Centre Catòlic (1939-1940) i va néixer un grup de falcons a Llorenç del Penedès (l’any 1942 dins el Centre Catequístic). L’any 1959 es funden els Falcons de Vilafranca dins l’Acció Catòlica, la qual cosa suposa una consolidació del gir iniciat pels Falcons d’Ivars d’Urgell uns quants anys abans cap a una redefinició de l’activitat dels falcons més propera al món dels castells, de la festa i de la cultura popular i tradicional catalana, i més allunyada del món gimnàstic i esportiu.
Les colles de falcons solen defensar les construccions (a la fotografia, una pira 6 × 6) sense la pinya
Falcons de Vilafranca
A la dècada dels setanta del segle passat, conjuntament amb la reconquesta popular del carrer com a espai festiu i de la festa com a lloc de participació i d’expressió col·lectiva, els falcons experimenten una nova implantació i el model iniciat a Vilafranca agafa més força que l’heretat d’abans de la guerra: les exhibicions se centren més en l’execució ràpida de diferents figures i torres humanes i no tant en una progressió d’exercicis gimnàstics.
Aquests anys neixen les colles de Vilanova i la Geltrú (1972), Sitges (1973), Cubelles (1975) i la Ràpita (1979). I posteriorment n’han sorgit d’altres a Ascó (1986), Santa Margarida i els Monjos (1992) i Sant Sadurní d’Anoia (1996). Amb el pas dels anys, l’activitat d’algunes colles ha estat intermitent, altres han plegat, i també se n’han creat de noves, de tal manera que l’any 2012 les colles que hi ha són els Falcons de Sant Vicenç dels Horts (1935), els de Llorenç del Penedès (1942), els de Vilafranca del Penedès (1959), els de Vilanova i la Geltrú (1972), els del País del Cava de Sant Sadurní d’Anoia (1992), els de Puigdàlber (1996), els de Piera (1997), els de Barcelona (2003), els de Castellcir (2004), els de Malla (2008), els del Riberal, del Rosselló (2009), o els de Vallbona d’Anoia (2010).
La implicació d’aquestes colles en el model festiu del país i la seva forta presència en les comarques castelleres ha fet que hagin rebut una forta influència del món casteller, la qual cosa ha determinat les seves figures tradicionals i la creació d’altres de noves, com també el seu tarannà i les seves inquietuds en la recerca de nous objectius. S’han allunyat força del model del Sokol i també del model falconer anterior a la guerra de 1936-39. Malgrat tot, els falcons van construir una identitat pròpia sense oblidar les seves arrels, i per això l’any 2001 els Falcons de Vilafranca van participar en la Festa del Sokol (Sokolgym) de Praga i, al seu torn, l’any 2002 els txecs van participar en una exhibició a Vilafranca.