Fou constituïda el 1983 i té la seu a Barcelona. L’abril del 1990 fou exclosa del registre de Federacions Esportives de Catalunya, fet que comportà l’obertura d’un procés judicial que s’allargà fins l’any 2003 i que s’emmarcà en una disputa amb la Federació Catalana de Futbol sobre la potestat per a obtenir la representativitat d’aquest esport. A la vegada era un capítol més de la lluita de l’Administració de l’Estat per evitar la participació de seleccions catalanes en competicions internacionals oficials. Al juny del 1991 fou readmesa, a conseqüència d’una sentència del Tribunal Suprem que el mateix tribunal hagué de ratificar l’any 1999. Al maig del 2003 s’aprovaren els nous estatuts i al desembre del mateix any finalitzà el procés de reconeixement oficial. Aquest procés provocà inclús la suspensió de les competicions de la temporada 2001-02. Al maig del 2004 fou reconeguda per la UEFS i al març del 2006 per l’AMF.
Organitza la Lliga Catalana de futbol sala de divisió d’honor, les territorials de Barcelona i Girona, i les divisions femenina i juvenil, així com la Copa de Catalunya, la Copa Territorial i la Lliga de Sords. Aquestes competicions són independents de les competicions de futbol sala organitzades per la Federació Catalana de Futbol. Ha organitzat els Campionats del Món femení de l’AMF a Reus (2008) i a Balaguer (2017), i el Campionat d’Europa de la UEFS a Arbúcies, Sant Hilari Sacalm i Santa Coloma de Farners (2006).
Des del 2004 dirigeix la selecció catalana, que ha participat en diverses competicions internacionals. L’equip absolut masculí ha aconseguit la medalla de plata del Campionat d’Europa (2006), mentre que el femení es proclamà campió del món (2008) i subcampió d’Europa (2004). L’any 2007, a la primera Copa del Món, celebrada a l’Argentina, la selecció catalana va enfrontar-se en partit oficial a la selecció espanyola. El 2009 tenia 784 esportistes federats i, el 2011, un centenar de clubs inscrits.