Membre de la Sala García, del Cercle Eqüestre i del Centro Cultural de los Ejércitos y de la Armada, de Barcelona, s’especialitzà en la modalitat d’espasa. S’imposà en diverses proves a la dècada de 1910, com la Copa Torres Gener i la Copa Salut. Guanyà el concurs estatal d’espasa (1915, 1916), equivalent dels actuals Campionats d’Espanya. Fou jurat de diversos concursos, com un preolímpic de tiradors catalans (1924). El 1913 participà en la creació de l’Associació d’Esgrima de Barcelona i exercí de secretari de la primera junta directiva. A l’octubre del 1916 esdevingué president de la Reial Associació Barcelonina d’Esgrima.