Soci de les seccions d’espeleologia del Club Esquí Puigmal (1955-65), de la UEC de Sants (1965-67), del Centre Excursionista de Catalunya (1967-73), del Centre Excursionista de Vallirana (1973-90), des dels anys noranta també es vinculà a l’Espeleo Club de Gràcia. S’interessà per la fotografia subterrània i arribà a ser un referent d’aquesta disciplina a Catalunya. Autodidacta i investigador, desenvolupà ginys per millorar les tècniques d’il·luminació, com ara un flaix especial que fabricà el 1967 i que perfeccionà el 1970. Fotografià la majoria de cavitats de Catalunya i de l’Estat espanyol. En una expedició de l’any 1968 passà quinze dies dins la cova d’Ojo Guareña (Burgos). Les seves fotografies s’han publicat en cartells, llibres i revistes i rebé diversos premis. Juntament amb el fotògraf Iñaki Relanzón, fou autor de Fotografía del mundo subterráneo, amb edicions en castellà (1995) i francès (1998), i del monogràfic “Tècnica de fotografia espeleològica” de la revista Exploracions (1997). L’any 1991 rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya de la Generalitat de Catalunya i el 2005 la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) li atorgà la medalla de Forjador de l’Espeleologia Catalana.
Fèlix Alabart Vila
Arxiu F. Alabart