Jugà en la posició de defensa al SK Bratislava i al SK Slavia de Praga, i fou internacional amb la selecció de Txecoslovàquia en la Copa del Món (1938). Un cop retirat, destacà com a entrenador. Arribà al FC Barcelona el 1950 de la mà de László Kubala, després d’entrenar l’Hungaria. A les seves ordres, el FC Barcelona visqué una de les etapes més reeixides. Guanyà tres Copes d’Espanya (1951, 1952, 1953), dues Lligues espanyoles (1952, 1953), dues Copes Eva Duarte (1952, 1953), una Copa Llatina (1952) i un Trofeu Martini Rossi (1952). Fou conegut com el Barça de les Cinc Copes pels cinc títols del 1952. Posteriorment entrenà l’Ahletic Club (1954-57), on guanyà la Lliga (1956) i dues Copes d’Espanya (1955, 1956), l’Atlético de Madrid, el FC Porto, el Betis, el Múrcia, el Sevilla, el Saragossa i l’Elx. El 1969 entrenà el Sant Andreu en tres etapes (1970, 1974, 1977), el RCD Espanyol (1971), el Cadis i el Llevant. És un dels tècnics que més partits ha dirigit en la història de la Lliga espanyola, amb un total de 488. El seu fill Yanko també fou futbolista professional i, entre altres equips, jugà a la UE Sant Andreu (1969-70) i al RCD Espanyol (1970-71), la darrera temporada a primera divisió.
Fernando Daucik Foufer
Arxiu FC barcelona / J.A. Saenz