Començà a practicar l’espeleologia el 1969. Ingressà a la Secció d’Espeleologia de l’Orfeó Gracienc i fou fundador del Grup Geogràfic de Gràcia (1974) i de l’Espeleo Club de Gràcia (1979), del qual fou primer president. Realitzà exploracions i estudis sobre els relleus càrstics a Catalunya i a les serralades pirinenques d’Arañonera i Escuain, a Aragó. És autor de les monografies Les mines de Can Palomeres(1988), Grans Cavitats de Catalunya, en dos volums (1989-90), La aventura de Arañonera(1992) iSota la sal de Cardona(2002).