Practicà el tennis de taula, rem, esgrima, boxa, tennis, futbol, golf i ciclisme. El 1945 publicà un manual per a aprendre a jugar a tennis de taula, esport en què destacà com a jugador del PPC Tívoli i l’Associació Condal a primera categoria. També fou remer del Club Natació Barcelona i jugador de golf. Formà part del comitè organitzador dels Jocs Mediterranis de Barcelona (1955), i fou l’autor del llibre Barcelona, deporte y turismo. Fundà i presidí l’Associació de Periodistes Esportius Catalans Jugadors de Golf. Alhora, impulsà el campionat de golf organitzat per a periodistes l’any 1980, campionat que ha instituït el Trofeu Ferran Fornells. Col·laborà en emissores de ràdio i en televisió com a reporter per al programa Miramar, al principi dels setanta. Fou un dels primers periodistes que escrigué en català en un mitjà de comunicació, Tele Estel, després de la prohibició en acabar-se la guerra. Col·laborà en la revista Destino, i participà en la fundació del setmanari Vida Deportiva. Els anys quaranta s’inicià com a col·laborador de Mundo Deportivo i després hi tornà l’any 1970 fins a la seva jubilació, l’any 1987. Els darrers treballs els publicà setmanalment durant tres anys a l’Eco de Sitges.
Ferran Fornells Calls (a l’esquerra)
Museu Colet