Membre del Grup Excursionista i Esportiu Gironí (GEiEG), contribuí a recuperar la pràctica de l’atletisme a Girona després de la Guerra Civil Espanyola. Fou campió de Catalunya de 100 m i de salt de llargada (1944, 1945) i de pentatló (1944). Fou campió d’Espanya de salt de llargada (1945) i disputà diversos encontres internacionals amb les seleccions de Catalunya i d’Espanya. Impulsà la creació de l’equip d’handbol del GEiEG, del qual fou el capità (1946-56). Fundà la Federació Provincial d’Atletisme de Girona (1958), i feu tasques tècniques en competicions d’àmbit català i internacional durant els anys seixanta. Rebé la insígnia de plata de la Federació Catalana d’Atletisme (FCA), la medalla al mèrit del Col·legi de Jutges i Cronometradors de la FCA, la insígnia d’or del GEiEG i la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya (1989).