També coneguda com culturisme, té per objectiu la definició/consecució d’una musculatura hipertrofiada que mantingui un volum, una definició i una simetria proporcionals. Inclou dues disciplines: body-form i aixecament amb potència. La primera és exclusivament femenina. En competició, les practicants realitzen exercicis i rutines acrobàtiques en dues rondes cronometrades. La segona, la practiquen homes i dones i inclou tres varietats en funció que els aixecaments es realitzin amb els braços, les cames o l’espatlla.
Les primeres manifestacions d’aquesta pràctica esportiva es remunten a la Grècia clàssica, quan es feien exercicis físics per augmentar la força coincidint amb ritus religiosos o festivitats. L’origen lèxic del terme culturisme es troba a la França del segle XVII, quan l’exercici físic s’estengué amb finalitats estètiques. No fou fins al final del segle XIX que l’atleta alemany Eugen Sandow establí les bases del fisioculturisme modern. Fou el responsable d’organitzar el 1901 l’anomenada Gran Competició, el primer concurs de culturisme que se celebrà a Londres, on per primer cop un grup d’esportistes posà davant els jutges, que valoraren l’execució dels exercicis. Durant els anys cinquanta del segle XX es popularitzà per la implantació de nous aparells de gimnàs sofisticats que permeteren l’entrenament muscular i esportistes com John Grimek i Reg Park. També en aquella època es consolidaren organismes com la Federació Internacional de Fisioculturisme (IFBB). Aquest esport començà a difondre’s a l’Estat espanyol els anys setanta.
A Catalunya, està regulat per la Federació Catalana de Físic Culturisme (FCFC), que el 1998 s’independitzà de l’Associació Espanyola de Fisioculturisme. Els clubs més rellevants han estat l’Argos de Lleida, l’Altis d’Artesa de Segre, l’Atenea de Barcelona, el Borges de les Borges Blanques, el Bunkai de Barberà del Vallès, el Fabregat de la Llagosta, el Gali de Ripollet, el Linyola, i el Power Olesa d’Olesa de Montserrat. Entre els esportistes més destacats hi ha els campions del món Fèlix Barrachina, Lorenzo David Fernández, Victòria Luque i Yasmina de Haro, i el campió d’Europa, Josep Agustí Camats. El 2011 la FCFC tenia 615 llicències esportives i 29 clubs afiliats.