Fou atleta de la Penya Esportiva Aire Lliure del Poble-sec, el Sarrià Esportiu, el FC Barcelona i el RCD Espanyol. L’any 1935 fou campió d’Espanya per equips amb la selecció catalana. Aquesta classificació li permeté ser convocat per la selecció espanyola per competir al Cros de les Nacions. Durant la Guerra Civil fou ferit de bala en un turmell, però tornà a les curses. El 1940 fou campió d’Espanya de cros. L’any 1944 fou campió de Catalunya dels 10.000 m en pista. Rebé el guardó Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya (1997).