Abandonà la competició de boxa per exercir com a àrbitre. Presidí el Club Firpo, i entre el 1932 i el 1936 fou el màxim dirigent de la Federació Espanyola. Després de la guerra fou substituït per Enric Fernández Repeto i retornà a la Federació Catalana de Boxa, que presidí (1956-57) alhora que ocupà una vocalia de la Federació Espanyola.