Conegut com Paco Gibert, fou un dels pioners en la pràctica del waterpolo a Catalunya sorgit del Club Natació Barcelona (CNB). Guanyà dos Campionats d’Espanya (1920, 1921) i quatre de Catalunya (1921, 1922, 1924, 1925). També participà en els Jocs Olímpics d’Anvers (1920) i de París (1924). Fomentà l’esport infantil amb la creació de la primera escola de natació i waterpolo del CNB (1925). Fou vicepresident del club (1920-27) i un dels promotors de la construcció de la piscina municipal de Montjuïc, la primera de dimensions olímpiques a l’Estat. També presidí la Federació Catalana de Natació (1927-29). Entrenà l’equip estatal en el campionat d’Europa (1927) i en els Jocs Olímpics d’Amsterdam (1928). En una segona etapa fou vicepresident del club (1951-55) i de la FCN (1955-60). El 1922 fou cofundador de la revista Natació, òrgan oficial del CNB. Com a periodista col·laborà en Mundo Deportivo (1940-74), Sports, Grafic-Sports i Once, especialitzada en natació i dirigí la publicació Automoto (1955-63). Culminà la seva vida professional en el diari Tele/eXprés els anys setanta. Rebé la medalla del mèrit esportiu (1950) i la insígnia d’or (1969) de la FCN, i la medalla del mèrit esportiu de la Diputació de Barcelona (1974).