Sorgit del Club Natació Barcelona, accedí a la presidència de la federació catalana el 1950, amb la voluntat de recuperar el paper preeminent de la natació catalana dins l’Estat. Amb aquest objectiu, formà una nova junta directiva composta per representants genuïns dels clubs amb més pes a Catalunya, i aquell mateix any la federació recuperà el títol de campió d’Espanya masculí, perdut feia deu anys. El 1954 instituí un trofeu amb el seu nom per premiar els campions de Catalunya infantils de fons a la travessia del port de Barcelona. El 1955 rebé la placa d’honor de la federació espanyola i el 1957, quan deixà la presidència, li fou concedida la medalla al mèrit esportiu de la federació catalana.