El 1952 s’integrà a la Penya Motorista 10 × hora, de la qual el seu pare era soci fundador, i la presidí (1970-84). Fou delegat de la Real Federación de Motociclismo Española (RFME) en diversos grans premis internacionals durant els darrers anys seixanta i primers setanta. Formà part de la junta directiva de la RFME i també fou vicepresident del Col·legi d’Oficials d’Automobilisme. Organitzà catorze Grans Premis d’Espanya i catorze Ral·lis Costa Brava, així com diversos Campionats del Món de motocròs al Circuit del Vallès. Exercí d’oficial del GP de Fórmula 1 al circuit de Montjuïc, on també fou comissari esportiu de les 24 Hores i oficial de les 6 i les 12 Hores de Resistència organitzades pel Club 600. Rebé la medalla de plata de Sant Jordi al mèrit esportiu de la Diputació de Barcelona (1972), l’agulla i la insígnia de plata de la RFME (1973), l’escut de brillants del RACC i la safata de plata del RACE.
Francesc Folch Ríos (a la dreta)
Museu Colet