Durant les dècades de 1950 i 1960, amb el seu cosí, Josep Manuel Anglada, donà un gran impuls a l’escalada amb la introducció de noves tècniques i l’obertura de vies, conegudes amb el nom Anglada-Guillamon, a parets de Montserrat, el Pedraforca, Riglos o Terradets. També van realitzar diverses primeres escalades estatals a les Dolomites. El 1961 participà en la primera expedició estatal als Andes del Perú, un projecte iniciat pel seu cosí Josep Manuel Anglada, Jordi Pons i ell mateix. Els expedicionaris ascendiren diversos cims verges i aconseguiren la primera absoluta a l’aresta nord-est del Huascarán Sud. L’any 1963 participà en una nova expedició a la serralada peruana de Huayhuash, on s’aconseguí una ruta directa al Siula Grande i s’escalaren catorze cims verges més. Fou president del Grup d’Alta Muntanya del Club Muntanyenc Barcelonès, vicepresident primer de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (1997-2008) i membre de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya (ECAM). Rebé, entre altres, la medalla d’or al mèrit esportiu de la ciutat de Barcelona (1963), la medalla al mèrit esportiu de la Diputació de Barcelona (1962), les medalles de la Federació Espanyola de Muntanyisme (1957, 1958, 1960) i la medalla al mèrit esportiu de la Delegación Nacional de Deportes (1959).
Francesc Guillamon Nieto (a la dreta)
Arxiu Antoni Villena