S’inicià en l’esport a través de la boxa i el 1926 ingressà a l’Ateneu Enciclopèdic Popular. Impulsà la construcció d’un parell de gimnasos per fomentar l’esport popular. Fou el primer president del Centre Gimnàstic Barcelonès (1933). El 1936 participà en la creació del Comitè Català Pro Esport Popular, impulsà l’Olimpíada Popular de Barcelona i formà part del comitè executiu del Comissariat d’Esports de la Generalitat. El 1938 marxà al front i amb la desfeta acabà al camp de concentració del Barcarès. Durant l’exili a França, boicoteja l’intent del Comitè Franco-Espanyol de fer un partit de futbol, a benefici d’un sindicat, entre jugadors espanyols que ell havia de reclutar i una selecció francesa. Tornà a Catalunya el 1987 i rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya.