La temporada 1940-41 fou un dels porters del primer equip de futbol del Reial Club Deportiu Espanyol, però no jugà cap partit. Uns quants anys després entrà a la junta directiva del club i el 1947 substituí Joan Antoni Samaranch com a delegat de la secció d’hoquei sobre patins. Com a seleccionador estatal (1951-60) conquerí dos Mundials (1954, 1955) i tres Europeus (1954, 1955, 1957). Quan deixà la selecció fou nomenat vicepresident de la Federació Espanyola de Patinatge, que presidí (1961-66). Aquell mateix any substituí Samaranch com a representant de la Delegación Nacional de Educación Física y Deportes a Catalunya, i vicepresident de la Diputació de Barcelona. A partir del 1977, després de la creació del Consejo Superior de Deportes, fou delegat provincial d’aquest organisme a Barcelona fins el 1980, quan l’esport passà a dependre de la Generalitat de Catalunya.