El 1951 començà a jugar en el Centre Catòlic del Vendrell, del qual fou un dels fundadors i que el 1958 es convertí en una secció del Club Esportiu Vendrell. Amb el Vendrell pujà a la màxima categoria el 1962 i el 1966, després de retirar-se, es convertí en el seu entrenador. Després entrenà quatre temporades el Club Esportiu Noia, amb el qual fou subcampió de Lliga (1970) i Copa (1971), i el Cerdanyola (1972-74), amb el qual també fou subcampió de Copa (1973). Dirigí el Vilanova (1975-78), amb el qual guanyà la Copa del Rei (1976) i fou subcampió de la Lliga i la Copa d’Europa (1977). Després tornà al Cerdanyola, dirigí en una primera etapa el Piera i, l’any 1987, tornà al Noia, amb el qual guanyà la Lliga i la Recopa d’Europa (1988), la Copa d’Europa (1989) i la Lliga Catalana i la Supercopa d’Europa (1990). Quan deixà el Noia es convertí en tècnic d’equips que havien de salvar el descens o pujar de categoria, com el Calafell, el Cambrils, el Piera, el Cerdanyola, el Vilafranca, el Vic i el Noia (1997).