Vinculat al Club Natació Atlètic, la seva etapa activa transcorregué abans de la Guerra Civil Espanyola. El 1939 esdevingué membre de la junta directiva del club i el 1941, àrbitre de natació i de salts del col·legi català. El 1948 ingressà al comitè estatal. Fou pioner en l’arbitratge de la natació sincronitzada i assumí la vocalia d’aquesta especialitat al col·legi català (1986-89). Té la medalla d’or de serveis distingits de la federació espanyola (1966), el diploma d’honor del comitè estatal d’àrbitres (1972) i és membre d’honor del col·legi català (1991).