D’extracció humil, contribuí al desenvolupament del futbol a la ciutat de Girona. Com a jugador, destacà per les seves qualitats físiques —alt, robust, amb un xut potentíssim— i esdevingué un ídol al Camp de Mart de la Devesa, formant tàndem defensiu amb Carles Bellsolà. Debutà amb catorze anys amb l’Strong i fou una peça central de la primera selecció local, la UD Gironina, en el primer intent de competir en el campionat regular (1915). Es retirà de la pràctica activa amb la UD Girona, poc abans de la fundació del Girona FC el 1930. També excel·lí en el llançament de pes, com a primer recordista gironí.
Col·laborà amb el setmanari gironí Art i Sport (1915), amb glosses sobre els beneficis de l’esport per a la joventut i la societat en general. A més, fou promotor i activista futbolístic i primer tècnic de formació a Girona en la secció de futbol del GEiEG (1922).