Començà com a anotador del col·legi d’àrbitres de la federació catalana (1942) i passà sis anys a les competicions d’Educación y Descanso, on arbitrà fins el 1959. Posteriorment fou delegat del CB Aismalíbar (1959-65), col·laborà amb el CD Hispano Francès i fou vocal de la federació catalana. També fou nomenat secretari d’esports de la delegació provincial de l’Institut Social del Temps Lliure del Ministeri de Treball (1975) i directiu de la posterior Associació Cultural i Esportiva d’Empreses i Agrupacions. El 1991 rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya i el 2006 fou nomenat Històric del Bàsquet Català.