Campió d’Espanya juvenil (1974), es traslladà a Catalunya, on fitxà per la Unió Gracienca d’Escacs i aconseguí la norma de Mestre Internacional (1981). Formà part de la selecció espanyola en moltes ocasions. Fou medalla de bronze a les Olimpíades de Salònica (1984), campió de l’Obert Internacional d’Andorra (1986), campió d’Espanya actiu (1989) i subcampió d’Espanya absolut (1993). Amb el seu club fou quatre vegades campió d’Espanya per equips i moltes vegades de Catalunya. Entrenà importants jugadors i, des dels anys noranta, és president de la Federació Espanyola d’Escacs; també fou president de la federació iberoamericana.