S’inicià el 1951 al CN Barcelona, amb Nemesi Ponsati com a responsable. Posteriorment, s’entrenà amb Clemente Ruíz de Porras i s’incorporà al FC Barcelona (1956). Fou quatre vegades campió de Catalunya en 400 m (1955-58) i una en decatló (1956). També assolí dos títols estatals de 400 m (1956, 1957), tot i que el segon li feren retornar perquè, segons els responsables federatius, havia optat per la nacionalitat alemanya del seu pare i, per tant, el títol havia de ser per al segon classificat. Tot i això, fou més d’una desena de vegades internacional amb la selecció espanyola i disputà els Jocs Mediterranis de Barcelona (1955).