Conegut com Paco Seirul·lo, guanyà un Campionat d’Espanya júnior de 200 m llisos i una medalla de bronze de 400 m tanques en el Campionat d’Espanya universitari. Llicenciat en Educació Física a l’INEF de Madrid (1972) i entrenador d’atletisme d’àmbit estatal (1975), fou professor a l’INEFC de Barcelona (1976-2010) i director acadèmic (1979-81 i 1988-89) i cap d’estudis en dues ocasions. Dins l’àmbit de l’INEFC, fundà i dirigí la Revista de Educación Física (1985) i la Revista de Entrenamiento Deportivo (1987). També impartí cursos de postgrau i fou professor del màster d’Alt Rendiment Esportiu del COE i de l’Escola Professional de Medicina de l’Educació Física i l’Esport. D’altra banda, fou tècnic de la secció d’atletisme del Futbol Club Barcelona (1976-84), preparador físic de la secció d’handbol (1982-96) i, des del 1994, preparador físic de la secció de futbol i director de la comissió tècnica responsable de l’entrenament de totes les seccions del club. També fou tècnic de les seleccions estatals de diferents esports en cinc Jocs Olímpics: d’atletisme a Munic (1972) i Los Angeles (1984), de judo a Mont-real (1976), de tennis a Barcelona (1992) i d’handbol a Londres (2012), així com tècnic en nou Campionats del Món i en dos d’Europa. Professor de les escoles espanyoles d’entrenadors de gimnàstica, natació, arts marcials, handbol, esquí, atletisme, voleibol i tennis. El 2008 rebé la medalla del Reial Orde del Mèrit Esportiu del Consejo Superior de Deportes.