I posa, com a exemples, Fraseologia catalana. La fraseologia esportiva. La fraseologia constitueix un fenomen central de la llengua i el seu coneixement significa el més alt nivell del domini de qualsevol idioma. L’esport i el joc tenen un arrelament social tan ampli que han propiciat la formació de frases fetes, d’expressions, de refranys, de modismes, etc., que relacionen llengua i esport i que, després que el seu origen esportiu hagi evolucionat, s’han incorporat a l’ús general de la llengua. El món de l’esport ha donat lloc a frases fetes i refranys que han enriquit la llengua catalana com ara: a mal joc bona cara; anar fora corda; batre el rècord; cantar victòria; cantar-li les quaranta; confondre la gimnàstica amb la magnèsia; el qui juga per obligació, perd per necessitat; estar KO; fer dòmino; fer un gol de penalti; més xalat que un joc de bitlles; mirar-s’ho des de la banqueta; no tocar pilota; passar olímpicament; tirar la tovallola; tirar pilotes fora; tot bon jugador ha de saber perdre o treure partit, entre moltes altres.
Esport general