Situat al carrer del Rosselló, entre la Rambla de Catalunya i el carrer de Balmes, fou obra de l’arquitecte Francesc Rogent. Era cobert, tenia una pista de 68 m de llargada que després es reduí a 60 m, una alçària des de la pista fins a la coberta de vidre de 31 m i una contracanxa de 8 m. Les cadires de pista estaven disposades en vuit fileres darrere, cinc fileres de grades i llotges al primer pis. Hi destacaren els palistes Navarrete, Urrutia, Lizarraga i Arnedillo. El 1897, encara que per poc temps, hi funcionà un quadre femení de puntistes. El 1902 tancà les portes i les reobrí el 26 de febrer de 1905. S’hi jugava a cesta punta i a pala, i hi sobresortiren Erraste, Goenaga, Echevarreta, Salus i Echevarría. Desaparegué el 1926, encara que el nom tornà a aparèixer quan se n’inaugurà un altre el 1941, al passeig de Gràcia tocant a la Diagonal, amb una pista de 31,5 m de llargada per 12,5 m d’amplada i 9 m d’alçària, una capacitat per a unes 400 persones i dedicat bàsicament a la raqueta femenina.