Membre d’una família d’empresaris del sector del tèxtil, es llicencià en Econòmiques a la Universitat de Barcelona i feu un màster en Gestió d’Hospitals a ESADE. Seguí diversos cursos i programes a nombroses institucions acadèmiques (IESE, Wharton University of Pennsylvania, China Europe International Business School, EADA, Mayo Clinic Foundation, American Medical International).
Destacà per la seva trajectòria en la sanitat, se’l considera un dels personatges més rellevants del sistema de salut privat de l’Estat. Economista a l’Hospital de Sant Pau (1977-79), posteriorment treballà com a gestor sanitari de la Fundació Puigvert (1979-80), Clínica Quirón (1981-87) i Fundación Jiménez Díaz (1988-91). Fundador i president de les consultores Gesgrup (1990-93) —que assessorà el Centre Mèdic Teknon (Barcelona), l’Hospital de Meritxell (Andorra) i definí el primer pla director de l’Hospital de la Vall d’Hebron— i Wings4Business (2010-18). Dirigí Tenet Healthcare (1987-90), HCA (1994-96) i Xarxa d’Hospitals Sanitas (2000-02) a l’Estat espanyol. Formà part del consell assessor de The Aspen group (2002-03), Spire Healthcare (2004-07) i Lusíadas Saúde (2006-09).
L’any 1996 fundà USP Hospitals —amb centres a l’Estat espanyol (USP Institut Universitari Dexeus, etc.), Portugal, el Marroc i Angola—, de la qual també fou president i CEO fins el 2010. L’any 2014 comprà la primera de les clíniques que acabaria formant l’actual grup Clíniques Mi, que dirigeix el seu fill Gabriel Masfurroll i Cortada.
Participà en la creació de la Fundació Catalana per a la Síndrome de Down (1964) i en fou secretari del patronat (1964-2005), i el 2006 creà i presidí la Fundació Àlex, en honor del seu fill mort amb tres anys, per integrar nens amb discapacitat a través de l’esport o la música.
En l'àmbit esportiu fou un destacat nedador. Format al CN Barcelona, amb el qual competí fins el 1976, tot i que durant tres anys fou becat a la Residència Blume. Guanyà Campionats d’Espanya amb l’equip de relleus del seu club i debutà amb la selecció espanyola el 1974.
Després de retirar-se, fou directiu (1988-92) del FC Barcelona durant la presidència de Josep Lluís Núñez, i després vicepresident i portaveu (2000-03), en l’etapa de Joan Gaspart. A l’estiu del 2010, tornà al Barça, al costat de Sandro Rosell, com a vicepresident segon (2010-15) de la Fundació. Soci fundacional i membre del Comitè Executiu i de la Junta Directiva de la Fundació Sport & Cultura, també fundà l’Agency Sports & Entertainment (2003), i fou Chairman de l’Advisory Board de l’NFL a Espanya (2000-04). El 2006 entrà a formar part del patronat de la Fundació Laureus a Espanya, per a la integració de persones en risc d’exclusió a través de l’esport, entitat que presidí (2011-19).
Publicà Aprendre dels millors (2005), Cartas a Álex (2008), Aprender a ser abuelo (2010), Emprenedor. Persegueix els teus somnis (2014), La audacia de vivir (2019) i Destino de una vida audaz y poliédrica: de nadador de competición a empresario sanitario y abuelo feliz (2024).
Des del 1985 fou membre de l’American Hospital Association. Entre molts reconeixements, l’any 2008 rebé la Creu de Sant Jordi com a president de l’USP Institut Universitari Dexeus.