Coneguda com a Penya Rhin Grand Prix, serví per a impulsar la tradició motociclista i automobilística i aconseguí gran prestigi arreu del món, amb la participació, al llarg dels anys, de pilots com Nuvolari, Varzi, Caracciola, Fangio o Ascari. La primera edició, que també fou el primer Campionat d’Espanya d’automobilisme, se celebrà l’any 1921 en el circuit de Vilafranca del Penedès i la guanyà Pierre de Vizcaya (Bugatti). El mateix circuit acollí les dues edicions següents, però després el Gran Premi s’aturà fins el 1933, ja que el Campionat d’Espanya es passà a celebrar a Sant Sebastià. La seva represa tingué lloc al circuit de Montjuïc, en la que fou la primera cursa d’automòbils celebrada a la muntanya barcelonina. Fou guanyat per Juan Zanelli (Alfa Romeo). La prova s’organitzà tres anys més, fins que el 1936, després de la victòria de Tazio Nuvolari (Alfa Romeo/Ferrari) s’aturaren les activitats esportives per la guerra. En la següent etapa després del conflicte bèl·lic, es traslladà al Circuit de Pedralbes, on es disputà l’any 1946 (en què guanyà Giorgio Pelassa, amb Maserati), el 1948 (Luigi Villoressi, Maserati) i el 1950 (Alberto Ascari, Ferrari). Els anys 1951 i 1954, les dues darreres edicions, ja fou prova del recent creat Campionat del Món de Fórmula 1 i el nom passà a segon terme, en associar-se amb el de Gran Premi d’Espanya.
Cartell del Gran Premi Penya Rhin del 1950
Consell de l'Esport Català / Antoni Garcia