Membre del Club Natació Barcelona. Fou onze vegades campiona de Catalunya: una en 100 m lliure (1949), cinc en 100 m esquena (1948-52) i cinc en relleus 4 × 100 m lliure (1948-52). Fou vuit vegades campiona d’Espanya: una en 100 lliure (1949), quatre en 100 m esquena (1948-51) i tres en relleus 4 × 100 m lliure (1948, 1949, 1950). En el període 1948-52 establí disset rècords de Catalunya i setze d’Espanya en les proves de 100 m, 200 m i 400 m esquena i relleus 3 × 100 m estils. Esdevingué àrbitra i s’especialitzà en natació sincronitzada: ingressà al col·legi català el 1960 com a primera dona que accedia a la junta directiva arbitral (1968-69, 1972-75); entrà al comitè estatal el 1966, on fou vocal de sincronitzada (1981-83), i debutà internacionalment el 1976. Participà en els Campionats del Món (1986) i d’Europa (1986-89). Ha obtingut les següents medalles: al mèrit esportiu de la federació catalana com a nedadora (1952) i com a àrbitra (1988), la de serveis distingits de la federació espanyola d’argent (1980) i d’or (1987) i la de Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya (1991).