Impulsor de l’escalada a Catalunya durant les dècades de 1950 i 1960. S’inicia en l’excursionisme i l’escalada com a soci de l’Agrupació Excursionista Icària i fou un dels membres del grup anomenat els Bèlits. El 1956, juntament amb alguns companys dels Bèlits, ingressà al Centre Excursionista de Catalunya i s’integrà al Centre Acadèmic d’Escalada (CADE), que presidí entre el 1963 i el 1967 i del qual va ser un gran animador.
Realitzà destacades obertures i repeticions de vies d’escalada a Montserrat, el Pedraforca i els Pirineus, a més de divulgar parets i racons menys coneguts aquells anys, com el Port, la serra de Sant Gervàs o el Cadí. El 1960 participà en un curs de l’Escola Nacional d’Esquí i Alpinisme de Chamonix (ENSA), juntament amb els membres del CADE Ferran Abella, Josep Aspachs i Toni Niemann, amb els quals realitzà diverses escalades a les agulles de la regió del Mont Blanc. El 1965, amb Enric Nosàs i Joan Roca, feu les primeres ascensions estatals a la regió de l’Aiui, a l’Atles marroquí, i l’any 1966 organitzà una expedició col·lectiva amb socis del CEC. L’any 1976 formà part de l’expedició Hirca’76 del CADE als Andes del Perú.
Molt vinculat a les muntanyes del Port i la Terra Alta, el 1995 s’instal·là a viure a Arnes. Fou president del Centre d’Estudis de la Terra Alta i director del seu butlletí, i també es vinculà al Centre Excursionista de Lleida. Distingit amb la Medalla de la FEM en dues ocasions (1964 i 1965), el 1993 rebé la Medalla de Forjador de la Història Esportiva de Catalunya.