hoquei adaptat

Hoquei

Hoquei practicat per persones amb alguna discapacitat física o intel·lectual.

Hi ha una modalitat que es juga amb cadira de rodes entre dos equips formats per quatre jugadors de camp i un porter, sobre un terreny de joc de superfície plana (26 × 16 m) amb les cantonades arrodonides. Els partits es divideixen en dues parts de 20 min –amb un descans entremig de 10 min–, i les porteries mesuren 2,5 m de llarg i 20 cm d’alçada. Els esportistes, que presenten alguna discapacitat física o paràlisi cerebral, poden dur l’estic a la mà o fixat a la cadira. Aquesta modalitat s’impulsà als Països Baixos el 1988 i té un reglament internacional. A Catalunya s’inicià a les acaballes del segle xx de la mà de nois amb malalties neuromusculars. L’equip dels Barcelona Crackers fou pioner en la seva implantació. El 2003 alguns nois amb paràlisi cerebral s’interessaren a formar part dels equips ja existents. La Federació Catalana d’Esports per a Persones amb Discapacitat Física i la Federació Esportiva Catalana d’Esports per a Paralítics Cerebrals organitzen una Lliga Catalana i els Campionats de Catalunya, en els quals han destacat el Club Esportiu Institut Guttmann, l’Associació de Lleure i Esport COMKEDEM i l’Associació de Minusvàlids de Barberà del Vallès.

Existeix una altra modalitat practicada només per persones amb alguna discapacitat intel·lectual, també anomenada hoquei interior, que segueix el reglament de l’organització Special Olympics International. S’estructura en quatre nivells en funció del grau de discapacitat dels esportistes: nivell I (competició d’equip), nivell II (conducció del disc en 10 m), nivell III (competició d’equips unificats) i nivell IV (torneig d’habilitats i destreses individuals). Els equips són formats per sis jugadors i els partits consten de tres parts de 9 min –amb descans d’un minut entremig de cadascuna–. La principal diferència amb l’hoquei ordinari és que l’estic és un bastó recte i la pilota, un disc circular amb un forat al mig, on els jugadors introdueixen el bastó per a conduir-lo. Es juga en superfícies planes (ciment, parquet) per facilitar el lliscament del disc. A Catalunya, la Federació Catalana d’Esports per a Disminuïts Psíquics-ACELL s’encarrega de la formació d’esportistes i la regulació dels campionats.