mitjançant un estic. Els equips, formats per quatre jugadors de camp i un porter, tenen per objectiu marcar el màxim de gols possibles a la porteria contrària impulsant el disc amb l’estic. Esport similar a l’hoquei sobre gel, el contacte entre jugadors és permès (tot i que les càrregues estan penalitzades), motiu pel qual van protegits amb un equipament especial.
L’hoquei en línia s’originà als Estats Units durant la dècada de 1980 amb la idea de continuar la pràctica de l’hoquei sobre gel durant el període estival. La seva popularització arribà al principi dels anys noranta. El 1993 el San Diego Hosers guanyà el Campionat USA Roller Sports equipat amb patins en línia. A partir de llavors es crearen diverses lligues per tot el país. El primer Campionat del Món masculí fou organitzat a Chicago l’any 1995 pel Comitè Internacional d’Hoquei sobre patins en línia (CIRILH), inclòs dins la Federació Internacional de Patinatge (FIRS). La primera edició en categoria femenina tingué lloc el 2002. Paral·lelament, la Federació Internacional d’Hoquei sobre gel (IIHF) organitzà la primera edició del seu Campionat del Món d’hoquei en línia el 1996. Des del 2005 aquest esport està inclòs als Jocs Mundials. Internacionalment, els Estats Units són el país més destacat en aquest esport, tot i que també són rellevants el Canadà, Suïssa o la República Txeca. En l’àmbit europeu es disputa la Copa d’Europa i la Copa Confederació, en què també sobresurten equips d’Espanya, Alemanya, Itàlia i França.
A Catalunya es popularitzà després dels Jocs Olímpics de Barcelona (1992). Els primers partits amistosos s’improvisaren a les places de la Vila Olímpica. El 1994 s’organitzà la primera Lliga catalana, en la qual participaren l’Hoquei Club Rubí Cent Patins, l’Igualada Hoquei Línia, el CH Premià, el Sant Just Barovari, el Boston Pizza Rollerblade i el Bauer de Barcelona, entre altres equips. Poc després es creà el Campionat d’Espanya, en el qual els equips catalans foren els dominadors, especialment el CH Premià, que aconseguí diversos títols estatals i un subcampionat d’Europa, a més d’aportar set jugadors al Campionat del Món (1997). En pocs anys els clubs d’hoquei en línia es multiplicaren, com el Sant Boi Eagles, els Demonts de Vallirana, el Club Patinatge Cardedeu, el Cervelló Hoquei Línia, el Matadepera Bionics o el CHL l’Escala. Al principi del segle XXI el CP Castellbisbal masculí i l’AE Sant Andreu femení aconseguiren diversos títols. Entre el 2006 i el 2009, el CHL Jujol femení guanyà diverses lligues i campionats estatals. Al mateix temps, l’HCR Cent Patins destacà en categoria masculina i aconseguí la Copa Confederació (2009), entre altres títols. La temporada 2011-12 l’HCR Cent Patins era l’únic club que participava en la Lliga Elite masculina estatal. A primera divisió hi jugaven el CP Castellbisbal, el CHL Premià i l’AE Sant Andreu. En categoria femenina, jugaven en la màxima categoria estatal l’HCR Cent Patins, l’AE Sant Andreu i l’AHL Tucans. Aquest darrer es proclamà campió d’Espanya femení (2012). A més d’aquests clubs, durant la temporada 2011-12, la Federació Catalana de Patinatge (FECAPA) tenia inscrits el CHL Jujol, l’Igualada Hoquei Línia, el Club Barcelona Tsunamis, el Barcelona Uroloki, el Club Esportiu Gadex, el Rollyroller Inline, el Club Escolapis Sarrià, l’Associació Sant Martí Esport i el CHL Sant Celoni. D’altra banda, el 1999 la FECAPA organitzà el primer torneig internacional d’hoquei en línia de Catalunya, en el qual la selecció catalana debutà a les instal·lacions del CP Vic contra les seleccions de França i Euskadi. El 2006 es creà el Centre de Tecnificació d’Hoquei en Línia de la FECAPA, i el 2008 la seu fou desplaçada a Rubí. El mateix any es disputà a Lloret de Mar la primera Copa de les Nacions d’hoquei en línia, que reuní novament les seleccions catalana, basca i francesa. Des del 2009, la FECAPA també coorganitza l’Sparta Cup, un dels torneigs més prestigiosos d’hoquei en línia d’Europa, disputat els darrers anys a les instal·lacions del CP Castellbisbal.