S’inicià en la natació de competició, però l’any 1966 debutà en salvament i socorrisme. Membre del Club Natació de Catalunya, competí en aquest esport entre el 1967 i el 1971. Participà en diversos Campionats del Món: el 1968 guanyà la medalla d’or en la prova de 150 m en embarcació i la medalla de bronze per equips; l’any 1969 aconseguí el podi en diverses proves i s’adjudicà el títol de campiona del món individual i per equips, i el 1970 aconseguí la medalla de plata per equips. En l’àmbit estatal es proclamà campiona d’Espanya amb l’equip de la federació catalana (1969). Posteriorment assumí el càrrec de presidenta de la Federació Catalana de Salvament i Socorrisme (1992-2008) i, a partir del 2008, hi seguí vinculada com a vicepresidenta. És membre del comitè tècnic de natació sincronitzada de la Federació Catalana de Natació (FCN), de la Federació Espanyola de Natació (FEN) i de la Lliga Europea de Natació (LEN), i jutgessa de natació sincronitzada. Arbitrà en els Jocs Olímpics de Sydney (2000), Atenes (2004) i Pequín (2008), a més de diversos campionats del món de la Federació Internacional de Natació (FINA). Dirigí la Residència Blume (1990-2009) i, des de l’any 2000, és membre de la junta directiva de l’Associació Catalana de Dirigents de l’Esport. Des del 2011 és la responsable del Gabinet de Gènere del Consell Català de l’Esport. Rebé la medalla d’argent de les federacions espanyoles de natació i de salvament i socorrisme, l’insígnia d’argent de la FCN, el pin d’or de la LEN i la medalla de bronze del Reial Orde al Mèrit Esportiu. El 2011 rebé el segon Premi a la Dona Dirigent Esportiva de la UFEC.
Hortènsia Graupera Monar
Arxiu H. Graupera