S’inicià al col·legi Claret de Barcelona. El 1958 fitxà pel CP Voltregà, juntament amb el seu germà Francesc, i s’integrà en l’equip juvenil. Jugà com a davanter al primer equip (1960-68), i aconseguí tres Campionats de Catalunya, un d’Espanya, una Lliga espanyola i una Copa d’Europa. El 1968 es traslladà a Madrid per estudiar medicina. Allà jugà al Pilaristas, conegut com FEMSA, fins que la temporada 1972-73 tornà al CP Voltregà, amb el qual guanyà dues Copes d’Europa més (1975, 1976), dues Lligues (1975, 1976) i dues Copes d’Espanya (1974, 1977) abans de retirar-se el 1977. Amb la selecció espanyola, es proclamà campió d’Europa júnior (1962) i, en categoria absoluta, doble campió del món (1964, 1976). Després de retirar-se, al final dels anys setanta fou metge de la selecció espanyola.
Francesc (a la dreta) i Humbert (a l’esquerra) Ferrer Escobar
CP Voltregà