Era un destacat soci del RCD Espanyol quan aquest club suspengué les activitats al final del 1905. Aleshores es vinculà a l’X Sporting Club. Accedí al càrrec de president de l’Associació Catalana de Clubs de Football al final del 1906, quan el futbol català passava per una important crisi. Dissolgué l’associació al cap de poc i donà pas a la Federació Catalana de Clubs de Futbol, que dirigí fins el 1908. Dimití arran d’una polèmica en què se l’acusava d’afavorir l’X Sporting Club. Participà en la redacció de l’Estatut de la Mancomunitat de Catalunya.