Fou fundador i jugador del Club Ariel de Barcelona i també jugà al Tívoli. Aconseguí deu títols de campió d’Espanya, tres per equips (1943, 1946, 1952) i set de dobles (1943-52) i fou tres vegades finalista en individuals. També guanyà nou títols de campió de Catalunya, dos d’individuals (1943, 1945), cinc de dobles i dos per equips. Un cop retirat fou seleccionador espanyol en el Mundial del 1959 i l’europeu del 1962. Rebé les insígnies de plata i la medalla d’or de les federacions espanyola i catalana i fou soci d’honor i president del Club Ariel.