S’inicià en l’excursionisme amb els Minyons de Muntanya. El 1943 s’associà al Centre Excursionista de Terrassa i, tres anys després, ingressà al Centre Excursionista de Catalunya (CEC) i a la Secció de Tarbes del Club Alpí Francès. Obrí les primeres vies estatals al pic de Néouvielle i a la Pique Longue, l’any 1951. Realitzà diversos trekkings pel Nepal, el Tibet i el Caixmir, i ascensions a les Rocalloses, els Andes, l’Àfrica, el sud-est asiàtic i Islàndia. Col·laborà en les publicacions Arxiu, Cordada, Muntanya i Vèrtex. Publicà Records d’un alpinista (2008). El 1975 representà el CEC al Congrés de la UIAA. El 1955 li fou atorgada la medalla de la Federació Espanyola de Muntanyisme, distinció que també rebé la seva dona, Rosa Villanova, el 1962, i el 1997 la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya.
Jaume Fabrés Amorós
Museu Colet