Durant les primeres dècades del segle XX estigué implicat en moltes iniciatives de l’esport català, tant en gimnàstica com en atletisme, i també en les aspiracions olímpiques de Barcelona. Seguint les passes del seu pare, propietari d’un gimnàs que obrí l’any 1868, el 1904 fundà el Gimnàs Garcia Alsina, que competí amb el Gimnàs Blume pel que fa a la formació de gimnastes i a la conquesta de títols, i que fou un lloc de foment de l’esport, on per primera vegada es practicaren, entre altres esports, el bàsquet femení o la gimnàstica sueca. Juntament amb Narcís Masferrer, Ricard Cabot o Josep Elias Juncosa fou un dels iniciadors del periodisme esportiu a Catalunya. Amb ells fundà el Sindicat de Periodistes Esportius (1911), del qual fou vicepresident. També exercí de catedràtic de medicina i gimnàstica, i introduí la pràctica esportiva com a higiene i benefici per a la salut. Impulsà l’Institut Higiènic Kinesioteràpic, en el qual Josep Elias Juncosa feu, el 1913, la conferència que significà el punt de partida de l’olimpisme català. Fou fundador de la Federació Atlètica Catalana (1915-17) i, en tres períodes diferents, president de la Federació Catalana d’Atletisme (entre el 1917 i el 1923), de la qual ja era tresorer (1915). També fou escollit primer president del Comitè Olímpic Català, el qual representà en els Jocs Olímpics d’Anvers (1920), on s’entrevistà amb el baró de Coubertin, i de París (1924). També fou un dels promotors de l’olimpisme a l’Estat espanyol i fou vocal del Comitè Olímpic Espanyol (1926), en el qual, l’any 1931, presentà la candidatura de Barcelona per als Jocs Olímpics del 1936. Fou assassinat aquell mateix any els primers dies de la Guerra Civil.
Jaume Garcia Alsina
Federació Catalana d’Atletisme